Vaig dir que el futur era el vibe coding. Llavors Goldman Sachs va fer marxa enrere.

  • Jordi Torras
  • Blog

El juliol del 2025 vaig escriure que el futur era el vibe coding. La IA feia possible descriure una aplicació amb llenguatge natural, generar codi funcional i millorar-lo en qüestió de minuts. Encara ho crec. Vaig construir aquest mateix web d’aquesta manera.

Però hi ha una pregunta a la qual no vaig dedicar prou atenció: què passa quan aquesta aplicació es construeix dins d’una empresa, es connecta a sistemes reals i es converteix en una eina de la qual depenen altres companys?

Què ha canviat Goldman Sachs

Goldman Sachs ha posat aquesta pregunta en primer pla. Segons va informar Bloomberg el novembre del 2026, el banc va restringir a la majoria dels seus professionals de banca i mercats l’accés a determinades eines avançades d’IA per programar, després d’avaluar-ne la productivitat i els riscos. Els enginyers van conservar l’accés, igual que els anomenats strats, que treballen entre els mercats, la recerca quantitativa i l’enginyeria de programari. Es tracta d’una restricció d’eines concretes de programació, no pas d’un abandonament de la IA.

El canvi crida l’atenció perquè, només uns mesos abans, el director de sistemes d’informació de Goldman, Marco Argenti, havia elogiat els empleats no tècnics que feien servir la IA per desenvolupar idees i les passaven als enginyers perquè les perfeccionessin, segons Bloomberg. Aquesta és precisament la promesa del vibe coding: les persones més properes a un problema de negoci poden ajudar a construir-ne la solució.

No coneixem els detalls de l’avaluació interna de Goldman. La seva decisió no demostra que les aplicacions creades pels empleats hagin fallat, ni que altres empreses hagin d’imposar les mateixes restriccions. Però sí que planteja una pregunta que totes hauran d’afrontar: com donem als empleats la capacitat de construir sense que el programari resultant quedi fora dels controls de l’empresa?

La feina que hi ha darrere d’una bona demostració

A l’article de Guanta «Anyone can code, but…», vaig explorar tota la feina que hi ha darrere d’una demostració convincent. Algú ha de decidir on es desen les dades, qui hi pot accedir, com arriba un canvi a producció i qui respon quan alguna cosa falla. La IA pot generar un codi excel·lent sense conèixer cap d’aquestes respostes. Un prototip pot ser útil i, alhora, acabar esdevenint una dependència sense gestionar.

L’oportunitat va molt més enllà de crear més aplicacions internes. A «Every Company Needs an AI Operating System», vaig defensar que bona part del funcionament real d’una empresa viu entre els seus sistemes oficials: en fulls de càlcul, correus, aprovacions, conciliacions, excepcions i en el coneixement que porten els empleats. La IA permet convertir més d’aquesta feina en programari. I les persones que la fan cada dia solen ser les que millor saben què hauria de canviar.

Quina peça falta?

Crec que falta una manera que aquests empleats participin en la construcció del sistema operatiu del negoci, amb el suport d’enginyeria i operacions.

Imaginem un professional de mercats que concilia sovint informació de diversos sistemes. Coneix les excepcions, els retards i les decisions molt millor que un desenvolupador que rep una descripció breu del problema. Amb un entorn de programació amb IA aprovat i dades de prova segures, podria mostrar un flux de treball millor. Després, aquella idea seguiria un camí clar: revisar l’accés a les dades, comprovar els càlculs, integrar-la amb els sistemes adequats, assignar-li un responsable, provar-la i mesurar si millora la feina.

L’empleat aporta el coneixement del negoci. Els enginyers ajuden a convertir la idea en programari fiable. La seguretat i els permisos estableixen límits reals. L’empresa conserva el resultat, en lloc de dependre d’una aplicació que només entén qui l’ha creada.

Aquest camí també importa per a l’adopció. Ensenyar a fer servir prompts amb una eina d’IA és un començament, però l’adopció duradora arriba quan les persones veuen que el seu coneixement millora un procés real. Necessiten espai per experimentar, una manera senzilla de proposar canvis i una via creïble per passar del prototip a producció. Si no, els empleats més motivats deixen d’intentar-ho o construeixen coses útils que l’organització no pot mantenir amb seguretat.

Goldman Sachs ha optat per limitar l’accés a certes eines. Altres empreses poden prendre decisions diferents. La lliçó que extrec de la notícia és que distribuir la capacitat de programar és només el primer pas.

Ara ampliaria el cicle de desenvolupament que vaig descriure l’any passat: descriure, generar, refinar, revisar i operar. Si les empreses construeixen aquest cicle complet, podran aprofitar el talent que ja tenen per crear el seu sistema operatiu de negoci i donar a les persones un motiu per participar en la seva construcció.

Imatge de portada: adaptació amb IA d’una fotografia d’Ajay Suresh, amb llicència CC BY 4.0.

Fes que l'IA treballi per a tu

Empodera la teva visió amb la nostra experiència. Jo i el meu equip estem especialitzats en convertir conceptes en realitat, oferint solucions a mida que redefineixen el que és possible. Desbloquegem el ple potencial de l'IA. Efectivament.

Contacta'ns