Torras.ai

Benvinguts al Podcast Torras AI, on en Jordi explora la intersecció entre la intel·ligència artificial, la tecnologia, la ciberseguretat i la innovació empresarial a través de converses profundes amb veus capdavanteres del sector. En aquest episodi, en Jordi parla amb en Carlos, president de l’Asociación Educación Abierta i coautor del llibre IA y Educación. Una relación con costuras, per debatre com la IA està transformant el panorama educatiu, els riscos de prometre massa sobre el paper de la tecnologia i la importància de preservar l’essència humana de l’aprenentatge en un món cada cop més automatitzat.

Jordi: Benvinguts al Podcast Torras AI, l’espai on parlem amb líders i experts sobre intel·ligència artificial, tecnologia, ciberseguretat i innovació empresarial. Avui tinc el plaer de parlar amb en Carlos, president de l’Asociación Educación Abierta, consultor en innovació educativa i coautor del llibre “IA y Educación. Una relación con costuras”. En Carlos fa anys que analitza l’impacte de la tecnologia en l’educació amb una mirada crítica i reflexiva. Ens anima a abordar la IA a l’educació amb profunditat, context i propòsit. Carlos, és un plaer tenir-te amb nosaltres.

Carlos: Gràcies, Jordi. Estic molt content de ser aquí i compartir aquest espai amb tu.

Trajectòria professional i antecedents

Jordi: Abans d’entrar en matèria, explica’ns una mica sobre tu. Com ha estat el teu recorregut professional fins a convertir-te en una de les veus més influents en la conversa sobre educació i tecnologia?

Carlos: La meva trajectòria ha estat, com la de molts, una mica improvisada. Vaig començar estudiant física, concretament física teòrica, però alhora vaig cursar geografia i història. Això ja mostrava la meva curiositat per diferents àmbits. Inicialment vaig treballar en turisme, però fa uns 25 anys vaig entrar al sector educatiu. Vaig treballar amb el govern regional de Madrid i, des de llavors, he estat vinculat a universitats, escoles de negocis i projectes independents. Amb el temps, el meu focus ha passat de la feina pràctica a una anàlisi més reflexiva. Em sento molt còmode on sóc ara.

Sobre les promeses passades de la tecnologia educativa

Jordi: Al teu article “IA y Educación: ¿esta vez sí funcionará?”, parles de com la IA repeteix promeses de tecnologies educatives anteriors que no van funcionar. Què hauríem de fer diferent aquesta vegada per no caure en els mateixos errors?

Carlos: Primer de tot, hauríem de fer menys promeses. L’educació està profundament condicionada per factors socioeconòmics i culturals. Cada nova tecnologia es veu com una possible solució a reptes complexos, però la història ens mostra cicles repetits de grans promeses i resultats insuficients. Ja fos per eliminar la burocràcia o personalitzar l’aprenentatge, moltes tecnologies van prometre una revolució i no la van aconseguir. Amb la IA, tornen a aparèixer les mateixes dues promeses: personalització de l’aprenentatge i estalvi de temps per al professorat. Tot i que la IA pot ajudar en tasques concretes, esperar que transformi completament l’educació no és realista. Cal abordar-ho amb més modèstia i esperit crític.

Jordi: Això em recorda tendències tecnològiques com la programació orientada a objectes o l’Agile. Totes van arribar amb grans promeses, però les transformacions reals van ser molt menys dramàtiques.

Carlos: Exacte. I la sobrepromesa seguida d’un ús escàs és un patró recurrent en la tecnologia educativa. Les tecnologies que volen resoldre reptes profundament humans i culturals sovint ignoren la complexitat de la implementació. Cada solució introdueix nous desafiaments. Això ho hem de reconèixer des del principi.

Eficiència vs. valors humans a l’educació

Jordi: Has advertit que la IA reforça una lògica d’eficiència i productivitat que ja domina l’educació. Com podem revertir aquesta tendència i utilitzar la IA per promoure el pensament crític, la creativitat i la col·laboració?

Carlos: La tecnologia, per naturalesa, tendeix cap a l’eficiència. Les darreres dècades hem vist una racionalització tecnocràtica de l’educació: estandarditzar processos, establir objectius d’aprenentatge, mesurar el rendiment amb indicadors com el PISA. Tot i que això ajuda a gestionar la complexitat, corre el risc d’erosionar l’essència de l’educació, que és inherentment incerta. Aprendre és imprevisible i social. Reduir-ho a resultats mesurables empobreix l’experiència educativa.

Jordi: És la diferència entre gestionar l’educació com una empresa amb KPIs i abraçar la seva naturalesa orgànica, de vegades caòtica.

Carlos: Exacte. Massa control pot ofegar la curiositat i l’exploració. L’educació hauria d’ajudar els estudiants a navegar per la incertesa, no pas eliminar-la. La IA pot donar suport a aquesta visió o, al contrari, reforçar un model reduccionista i excessivament estructurat.

Personalització: promesa o parany?

Jordi: També has qüestionat la promesa de la personalització de l’aprenentatge a través de la IA. Quins riscos hi veus, especialment en sistemes escolars amb pocs recursos?

Carlos: La personalització fa temps que és un mantra de màrqueting. El risc és que es converteixi només en un camí més eficient cap als mateixos resultats estàndard: tothom arribant als mateixos objectius, però per rutes lleugerament diferents. Això no és una veritable personalització. L’educació autèntica hauria d’obrir possibilitats, no pas restringir-les. Un altre risc és la individualització: aïllar els estudiants en itineraris d’aprenentatge algorítmics, cosa que desvirtua l’aspecte social de l’educació. En contextos benestants, els estudiants poden tenir experiències d’aprenentatge riques i interactives. En entorns amb pocs recursos, correm el risc d’oferir instrucció automatitzada i uniforme, cosa que pot aprofundir la desigualtat educativa.

Jordi: És una preocupació real. Els qui tenen més recursos sempre accedeixen a una millor educació, i ara la IA podria ampliar encara més aquesta bretxa.

Carlos: Exacte. Pensa en els directius tecnològics que porten els seus fills a escoles Waldorf: entorns de baixa tecnologia que prioritzen la creativitat i la interacció. Mentrestant, en regions menys afavorides, els governs podrien optar per sistemes automatitzats de baix cost que prioritzen l’eficiència per sobre de la riquesa i la profunditat. Això és un sistema educatiu a dues velocitats.

“Costures” en la relació entre la IA i l’educació

Jordi: Parlem del teu llibre IA y Educación. Una relación con costuras. Què vols dir amb “costures” en aquesta relació?

Carlos: La metàfora va sorgir de manera natural. La tecnologia busca experiències sense costures: sense fricció, invisibles, suaus. I això és positiu en molts aspectes. Però l’aprenentatge requereix fricció. És la lluita per entendre, l’esforç per expressar-se, la incomoditat d’enfrontar-se al desconegut. Si la IA elimina totes les costures, potser elimina allò necessari per a un aprenentatge profund. També hi ha un altre sentit: l’educació revela les costures del món—ens ajuda a veure el que està amagat, qüestionar les estructures de poder, descobrir què hi ha sota la superfície. Això és fonamental en una època en què la IA pot ocultar o simplificar realitats complexes.

Jordi: Té molt de sentit. Fins i tot la idea de la “invisibilitat” sovint és una il·lusió. Res no és realment sense costures—sempre hi ha feina amagada sota la superfície.

Carlos: Absolutament. En tecnologia, els enginyers treballen molt per amagar aquesta complexitat. Però en educació, fer-ho tot “invisible” pot ser perillós. Si la IA esdevé una caixa negra, els educadors perden capacitat d’acció. Han d’entendre com funcionen els algoritmes, no només utilitzar-los. Si no, correm el risc de reforçar un aprenentatge superficial i desvirtuar la finalitat mateixa de l’educació.

Tornar als fonaments: entendre la IA i les seves bases

Jordi: Fa poc vaig dir a algú a la televisió que no hauríem d’ensenyar “IA” als nens, sinó els conceptes subjacents: vectors, matrius, trigonometria. La IA no és màgia; és matemàtica.

Carlos: Hi estic totalment d’acord. Els infants han d’entendre el pensament computacional, no només fer servir eines d’IA a cegues. El perill és que la IA reforci el pensament algorítmic—processos pas a pas sense comprensió real. Aquest no hauria de ser l’objectiu. L’educació ha de centrar-se en la comprensió profunda, sigui matemàtiques o història. Per exemple, aplicar la fórmula quadràtica és una cosa; entendre com es va desenvolupar al llarg dels segles és una altra de ben diferent.

Jordi: Recordo que aquella fórmula ens l’ensenyaven com un fet, sense explicar-ne la història ni la deducció. Però aquells conceptes són fruit de segles de pensament i progrés.

Carlos: Exacte. Per sort, la pedagogia moderna avança cap a aquesta comprensió més profunda. Els pares poden estar desconcertats quan els seus fills aprenen matemàtiques de manera diferent, però sovint és perquè se’ls ensenya a entendre el “per què”, no només el “com”. La IA podria reforçar mètodes antics d’ensenyament dels quals justament volem allunyar-nos. Hem de ser prudents.

Pensament final i com contactar

Jordi: Carlos, moltes gràcies per aquesta conversa tan enriquidora. Sé que vas molt atrafegat, així que només una última pregunta: com pot la gent contactar amb tu o seguir aprenent de la teva feina?

Carlos: És fàcil trobar-me en línia. La gent em pot contactar a LinkedIn, a X (abans Twitter) o a través del meu blog. Només cal buscar el meu nom complet, Carlos Magro Mazo, i arribareu a la meva feina. Procuro ser accessible i obert a la conversa.

Jordi: Gràcies de nou, Carlos. Sempre és un plaer parlar amb tu. I a la nostra audiència, no us perdeu el proper episodi—aviat tindrem un altre convidat especial. Fins la propera al Podcast Torras AI!