De les targetes perforades al GPT-5: quatre dècades d’IA en una sola carrera
En aquest episodi del podcast de João C. Sousa vam parlar d’alguna cosa que rarament puc fer d’una tirada: traçar l’evolució de la IA al llarg d’una vida professional real — des de la IA simbòlica dels anys vuitanta i les targetes perforades, fins a crear una empresa de cerca semàntica a Barcelona, aixecar capital a Silicon Valley, i veure com els transformers i ChatGPT tornen a canviar les regles.
Mira la conversa
Punts destacats de la conversa
1. Un inici molt català: Sabadell, família nombrosa, dos pisos
Li vaig explicar al Joao com era créixer a Sabadell en un pis on no hi cabíem tots — així que part de la família vivia a l’apartament de sota. Dues àvies, una tieta, cinc germans. Semblava una sola gran llar apilada una sobre l’altra. Aquest tipus d’ambient et fa sentir còmode amb la gent, el soroll i la improvisació — útil més endavant quan gestiones equips a diferents països.
2. Entrant en la informàtica a principis dels 80
El meu germà gran em va dir, “això dels ordinadors potser té futur.” Llavors no hi havia pantalles, ni teclats — programaves amb targetes perforades, esperaves dos dies, i et tornaven una impressió dient “error de sintaxi.” Aquella època t’obligava a ser precís i a respectar la informàtica.
3. La IA desapareix quan funciona
Vam parlar d’aquesta propietat curiosa de la IA: quan una cosa funciona, la gent deixa d’anomenar-la IA. Als anys vuitanta, trobar el camí més curt era IA. Avui només és Google Maps. Potser d’aquí a 10 anys direm el mateix de ChatGPT: “això no era IA — IA és el que tenim ara.”
4. De serveis a producte: creant cerca semàntica
Vam començar com una empresa de serveis ajudant altres empreses a millorar la seva cerca, perquè la cerca per paraules clau no entenia realment el llenguatge. Després vam veure que podíem convertir-ho en un producte i vam crear la nostra pròpia cerca semàntica utilitzant la Meaning–Text Theory — aquesta és la part que vam patentar.
5. Per què el moment a Espanya va ajudar
A finals dels 90, les grans consultores a Espanya estaven ocupades amb l’efecte 2000 i la conversió a l’euro, així que nosaltres vam créixer en l’espai “modern” — internet, Java, Oracle — mentre ells arreglaven dates en COBOL. De vegades créixer és només estar disponible quan els altres estan ocupats.
6. El salt a Silicon Valley
Vam guanyar un concurs que ens va donar espai al Plug and Play de Silicon Valley. De sobte érem davant de clients dels EUA, inversors i fins i tot socis de Xile i Japó. Ser-hi et permet obrir converses. Així vam aconseguir inversió, i després vam associar-nos amb NTT.
7. Què vol dir realment ser CEO
Un dels membres del nostre consell em va dir: “Jordi, tot és culpa teva.” Si les vendes s’aturen, si la gent no està contenta, si no hi ha electricitat — és responsabilitat del CEO. La feina és fer que tota l’orquestra toqui en sintonia, fins i tot quan tens directius dels EUA i un equip europeu.
8. Vendre i seguir pensant “ho podria haver fet millor”
Vam vendre l’empresa i va continuar funcionant amb nous propietaris. Sí, hi ha orgull — però també aquella veu de fundador que diu “ho podria haver fet millor.” És normal. Sempre hi ha algú que ho ha fet més ràpid o més gran. El que importa és construir alguna cosa real.
9. Les dues tribus de la IA — i la que va guanyar
Li vaig explicar al Joao la vella “guerra” entre la IA simbòlica (regles, gramàtica, lèxics) i els enfocaments connexistes/neuronals (copiar el cervell: moltes neurones, deixar que aprengui). Els transformers i l’escalat d’OpenAI van fer que el costat neuronal guanyés tan completament que avui, quan la gent diu “IA”, gairebé sempre es refereix a grans xarxes neuronals.
10. GPT només vol dir “General Pre-trained Transformer”
No hi ha res de místic: GPT literalment vol dir General Pre-trained Transformer. És la mateixa arquitectura que primer feia alemany→anglès, però entrenada amb gairebé tot.
11. L’enigma del mag que GPT-5 finalment va resoldre
Tenia un enigma lògic de la universitat que sabia que no era a internet. GPT-3.5, GPT-4, fins i tot 4.5 no el van poder resoldre. GPT-5 sí — en uns dos minuts. Per mi va ser una fita personal: hem superat l’“autocompletar sofisticat” i entrem en el raonament estructurat real.
12. Què passarà amb la feina d’oficina
Ho vaig dir clarament: molta feina d’oficina és només gent movent informació digital entre sistemes. Això és exactament el que la IA es menjarà. És incòmode, però els humans sempre han creat nova feina quan la vella s’ha automatitzat. Soc optimista, encara que no puguem posar nom als nous llocs de treball.
